placenter

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pɫə.sənˈte/
Occidental:	nord-occidental /pɫa.senˈte/, valencià /pɫa.senˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del castellà placentero, segle XX.

Adjectiu

placenter m. ‎(femení placentera, plural masculí placenters, plural femení placenteres)

1. (castellanisme) plaent

Variants

• plaenter

Miscel·lània

• Síl·labes: pla·cen·ter (3)

Vegeu també

• Obres de referència: ésAdir
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre placenter