plaf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫaf/
• Rimes: -af
• Etimologia: D'origen onomatopeic.

Interjecció

plaf

1. So d'onomatopeia referit a la caiguda, cop o aixafament d'algun objecte.

Sinònims

• plof, pam, patapam

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: Falp ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB