planteig

Català

Verb

planteig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de plantejar.

Variants

• plantejo, plantege

Miscel·lània

• Síl·labes: plan·teig (2)
• Heterograma de 8 lletres (aegilnpt)
• Anagrames: paltegin, plantegi, plantegí, plategin, talpegin