plasma

Potser volíeu: -plasma, plasmà, plasmá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɫaz.mə/, occidental /ˈpɫaz.ma/
• Rimes: -azma
• Etimologia: Del llatí plasma, segle XX, del grec antic πλάσμα ‎(plásma, «quelcom format, figura»).

Nom

plasma m. ‎(plural plasmes)

1. (biologia) Part líquida de la sang i la limfa, i líquid de la mateixa composició que banya espais corporals com el líquid cefalorraquidi o fluid intersticial.
2. (física) Estat en el qual es troba normalment la matèria de l'univers, una espècie de gas de partícules dissociades en electrons i ions carregats positivament.
3. (física) Estat més abundant de la matèria, amb propietats estructurals d'un gas, però amb la diferència de ser propens a reaccions en massa en ser exposat a camps magnètics, calor excessiva i camps elèctrics considerables.

Traduccions

Traduccions

Verb

plasma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de plasmar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb plasmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: plas·ma (2)
• Anagrama: salpam

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈplaz.ma/, meridional /ˈplah.ma/

Americà: alt /ˈplaz.ma/, baix /ˈplah.ma/

• Rimes: -azma
• Etimologia: De l'alemany Plasma, del grec antic πλάσμα ‎(plásma).

Nom

plasma m. ‎(plural plasmas)

1. (biologia) plasma
2. (física) plasma

Derivats

• citoplasma
• plasmático

Verb

plasma

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb plasmar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb plasmar

Variants

• [2]: (voseo) plasmá

Miscel·lània

• Síl·labes: plas·ma (2)
• Anagrames: amplas, lampas, lampás, palmas, palmás

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre plasma