plec

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpɫɛk/
	balear /ˈpɫək/, /ˈpɫɛk/
Occidental:	/ˈpɫek/

• Rimes: -ɛk
• Etimologia: De plegar, segle XIV.

Nom

plec m. ‎(plural plecs)

1. Part d'una roba que, girada sobre ella mateixa, una ondulació.
2. Part doblegada d'un paper.
3. Documents que van junts en un acte administratiu o judicial perquè tenen relació amb una mateixa part del procediment.

Compostos i expressions

• plec de càrrecs
• plec de descàrrec

Traduccions

Part ondulada, doblegada

• Anglès: ply ^(en)
• Castellà: pliegue ^(es) m.
• Francès: pli ^(fr) m.
• Italià: piega ^(it)

Documents d’un procediment

• Anglès: sheet ^(en)
• Castellà: pliego ^(es)
• Francès: rôle ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB