plegar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pɫəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /pɫeˈɣa/
	valencià /pɫeˈɣaɾ/, /pɫeˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: plegà
• Etimologia: Del llatí plicāre, de plectēre ‎(«entrellaçar»), segle XIII. El sentit d'acabar o cessar la feina probablement prové de plegar veles quan un veler arribava a port, després usat pels botiguers de teixits que havien de plegar les teles a l'hora de tancar la botiga.

Verb

plegar trans., intr.

1. Doblegar, especialment la roba o el paper.
2. Acabar l'horari laboral, interrompre una feina, una tasca, per seguir més endavant.

   A l'estiu pleguem a les sis.

3. Cessar un negoci, una relació laboral.

   Vaig plegar de la fàbrica i ara treballo a la Cooperativa Agrària.

4. Aplegar, collir de terra.

   El cap de setmana anirem a plegar les olives.

   Plega el llapis que t'ha caigut al terra.

5. (valencià dialectal) Sinònim de arribar.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	plegar			haver plegat
gerundi	plegant			havent plegat
participi	plegat, plegada, plegats, plegades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	plego	plegues	plega	pleguem	plegueu	pleguen
	plegue						val
	plegui						sept
	pleg				plegau		bal, alg
				plegam			bal
imperfet	plegava	plegaves	plegava	plegàvem	plegàveu	plegaven
passat simple	pleguí	plegares	plegà	plegàrem	plegàreu	plegaren
futur	plegaré	plegaràs	plegarà	plegarem	plegareu	plegaran
condicional	plegaria	plegaries	plegaria	plegaríem	plegaríeu	plegarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	plegui	pleguis	plegui	pleguem	plegueu	pleguin
	plegue	plegues	plegue			pleguen	occ, bal
imperfet	plegués	pleguessis	plegués	pleguéssim	pleguéssiu	pleguessin
		pleguesses		pleguéssem	pleguésseu	pleguessen
	plegàs	plegassis	plegàs	plegàssim	plegàssiu	plegassin	bal
		plegasses		plegàssem	plegàsseu	plegassen	val, bal (1)
	plegara	plegares	plegara	plegàrem	plegàreu	plegaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	plega	plegui	pleguem	plegueu	pleguin
	–				plegau		bal, alg
	–		plegue			pleguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				plegàvom	plegavo		centr, n-occ
	plegavi						sept
	plegaia	plegaies	plegaia	plegàiem	plegàieu	plegaien	n-occ
condicional	plegariva	plegarives	plegariva	plegarívem	plegaríveu	plegariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	plego	plegos	plego	plegueguem	pleguegueu		n-occ
imperfet	pleguessi		pleguessi				sept, alg
	pleguessa						centr, n-occ
	plegueguessa	plegueguesses	pleguegués	plegueguéssom	plegueguéssou	plegueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... plegat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... plegar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... plegat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... plegat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... plegat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... plegat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... plegar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... plegat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... plegat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... plegat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: plego, plega, pleguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• (roba, paper) atavellar, doblegar, prisar
• (una feina) acabar, cessar, cloure, tancar
• (de terra) collir, espigolar, recol·lectar

Antònims

• desplegar

Traduccions

Doblegar roba, paper

• Alemany: falten ^(de), falzen ^(de)
• Anglès: fold ^(en)
• Castellà: doblar ^(es), plegar ^(es)
• Francès: plier ^(fr)
• Italià: piegare ^(it)

Acabar l'horari laboral

• Anglès: knock off ^(en)
• Castellà: cerrar ^(es) (un establiment), salir ^(es) (de la feina)
• Francès: fermer ^(fr) (un establiment), terminer ^(fr) (de la feina), arrêter ^(fr) (una feina), dételer ^(fr) (col·loquial)
• Italià: chiudere ^(it)

Cessar

• Anglès: quit ^(en)
• Castellà: cerrar ^(es), dejar ^(es)
• Francès: finir ^(fr), fermer ^(fr)
• Italià: terminare ^(it), chiudere ^(it)

Aplegar de terra

• Anglès: pick up ^(en)
• Castellà: recoger ^(es)
• Francès: recueillir ^(fr)
• Italià: raccogliere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·gar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aeglpr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: plegar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \pleˈɣaɾ\

Americà: alt /pleˈɡaɾ/, baix \pleˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí plicāre.

Verb

plegar trans., pron. ‎(pronominal plegarse, present pliego, passat plegué, futur plegaré)

1. plegar, doblegar
2. (pronominal) doblegar-se, sotmetre's

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·gar (2)
• Heterograma de 6 lletres (aeglpr)