plexus

Anglès

• Pronúncia: /ˈplɛksəs/
• Etimologia: Del llatí plexus.

Nom

plexus ‎(plural plexus o plexuses)

1. (anatomia) plexe

Miscel·lània

• Síl·labes: ple·xus (2)
• Heterograma de 6 lletres (elpsux)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en anglès
• plexus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre plexus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈplɛks.ʊs/
• Etimologia:

[1] Del verb plectō ‎(«plegar, teixir»), amb un terme cognat en el grec antic πλέκω ‎(plékō, «plegar»)

[2] Del grec πλήττω ‎(plḗttō, «copejar»)

Verb

plexus

1. participi de plectō

Nom

plexus m. ‎(genitiu plexī)

1. plexe, grup de terminacions nervioses.
2. Mena de martell emprat per copejar els metges i explorar l'anatomia d'un pacient.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	plexus	plexī
Vocatiu	plexe	plexī
Acusatiu	plexum	plexōs
Genitiu	plexī	plexōrum
Datiu	plexō	plexīs
Ablatiu	plexō	plexīs

Descendents

• Anglès: plexus
• Català: plexe m.
• Castellà: plexo m.
• Francès: plexus m.
• Italià: plesso m.
• Portuguès: plexo m.