plomares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɫuˈma.ɾəs/
	balear /pɫoˈma.ɾəs/, /pɫuˈma.ɾəs/
Occidental:	/pɫoˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

plomares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de plomar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb plomar.

Variants

• [2] plomeguesses, plomessis, plomesses, plomassis, plomasses

Miscel·lània

• Síl·labes: plo·ma·res (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelmoprs)
• Anagrames: empolsar, esplomar