plus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɫus/^ⓘ
• Rimes: -us
• Etimologia: Del llatí plus, segle XIV.

Nom

plus m. ‎(plural invariable)

1. Quelcom afegit.

   Aquesta tasca té un plus de dificultat perquè no tenim les eines adequades.

2. Diners que es cobren a banda del sou base.

   Al qui li toqui treballar de nit, cobrarà un plus de nocturnitat.

Sinònims

• afegit
• compensació, gratificació

Traduccions

Traduccions

• Anglès: extra ^(en)
• Castellà: plus ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: puls, supl

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /plʌs/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

plus ‎(no comparable)

1. positiu

Nom

plus ‎(plural pluses o plusses)

1. plus
2. (aritmètica) més (+)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /pluːs/
• Etimologia: Antigament escrit plous, procedent de l'arrel indoeuropea *pel- («molts»), que es troba també en els termes: plenus, compleo i populus.

Adjectiu

plūs m. f. n. ‎(genitiu plūris)

1. més

   Plus mali quam boni afferre.

   Aportar més mal que bé.

Declinació

Tercera declinació variant comparatiu amb formes irregulars o inexistents.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	—	plūs		plūrēs	plūra
Vocatiu	—	plūs		plūrēs	plūra
Acusatiu	—	plūs		plūrēs	plūra
Genitiu	—	plūris		plūrium
Datiu	—			plūribus
Ablatiu	—	plūre		plūribus

Descendents

• Anglès: plus
• Català: plus, pus
• Castellà: plus
• Francès: plus
• Italià: più
• Llombard: pussee
• Napolità: chiù
• Sicilià: chiù