polinesi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.ɫiˈnɛ.zi/
	balear /po.ɫiˈnɛ.zi/, /pu.ɫiˈnɛ.zi/
Occidental:	/po.ɫiˈnɛ.zi/

• Rimes: -ɛzi

Adjectiu

polinesi m. ‎(femení polinèsia, plural masculí polinesis, plural femení polinèsies)

1. Originari, pertanyent o relatiu a la Polinèsia, als seus habitant o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu a la Polinèsia

• Anglès: Polynesian ^(en) n.
• Castellà: polinesio ^(es) m.

Nom

polinesi m. ‎(plural polinesis, femení polinèsia)

1. Natural de la Polinèsia (part d'Oceania).
2. Persona d’un poble establert a la Polinèsia i estès per Oceania, que tenen trets comuns en la fisonomia i la cultura.
3. (només singular) Conjunt de llengües pròpies de la Polinèsia, del grup austronèsic.

Traduccions

Natural de la Polinèsia

• Anglès: Polynesian ^(en) n.
• Castellà: polinesio ^(es) m.

Persona del poble originari de la Polinèsia

• Anglès: Polynesian ^(en) n.
• Castellà: polinesio ^(es) m.

Traduccions

Conjunt de llengües de la Polinèsia

• Anglès: Polynesian ^(en) n.
• Castellà: polinesio ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·li·ne·si (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, GEC