polit

Potser volíeu: Polit, Pòlit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /puˈɫit/
	balear /poˈɫit/, /puˈɫit/
Occidental:	/poˈɫit/

• Rimes: -it
• Etimologia: De polir, segle XIV.

Adjectiu

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits, plural femení polides)

1. Que llueix el seu millor aspecte: net, ben vestit, ben endreçat.
2. Bell, bonic.

Sinònims

• pulcre, net

Antònims

• brut, deixat, rústec

Derivats

• a polit
• polidesa

Relacionats

• repolit

Traduccions

Que llueix el seu millor aspecte

• Alemany: nett ^(de)
• Anglès: neat ^(en), smart ^(en)
• Castellà: aseado ^(es), esmerado ^(es)
• Francès: propre ^(fr), soigné ^(fr)
• Italià: polito ^(it), accurato ^(it)
• Maltès: pulit ^(mt)

Nom

polit m. ‎(plural polits)

1. (valencià) gall dindi

Verb

polit

1. Participi masculí singular del verb polir.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·lit (2)
• Anagrama: pilot

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /puˈlit/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Adjectiu

polit m. ‎(femení polida, plural masculí polits o polidi [aranès], plural femení polidas o polides [aranès])

1. bonic

   «Tot eth mon ditz qu’era mainada, Marieta de Castèth, ei polida com un sòu.» (Jusèp Condò, Sang nòble e sang deth pòble)

   Tothom diu que la nena Marieta de Castèth és bonica com un sou.