bell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbeʎ/^ⓘ
• Rimes: -eʎ
• Homòfon: vell
• Etimologia: Del llatí bellus, segle XIII.

Adjectiu

bell m. ‎(femení bella, plural masculí bells, plural femení belles)

1. Relatiu a la bellesa.
2. (en locucions adverbials, anteposat al nom) Lloc o moment precís.

   al bell mig, de bell antuvi, al bell cim

Sinònims

• atractiu
• bonic, maco, preciós
• llarg

Derivats

• abellir

Traduccions

Relatiu a la bellesa

• Anglès: beautiful ^(en)
• Castellà: bello ^(es)
• Esperanto: bela ^(eo)
• Ido: bela ^(io)
• Llengua de signes catalana: BONIC ^(csc)
• Occità: bèl ^(oc), bèth ^(oc)

Lloc, moment precís

• Anglès: very ^(en), right ^(en)
• Castellà: justo ^(es), mismo ^(es)
• Francès: beau ^(fr)
• Italià: bello ^(it), bel ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

• Pronúncia: /bɛl/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

bell ‎(plural bells)

1. campana
2. timbre
3. cascavell