postergar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pus.tərˈɡa/
	balear /pos.təɾˈɣa/, /pus.tərˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /pos.terˈɣa/
	valencià /pos.teɾˈɣaɾ/, /pos.teɾˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: postergà
• Etimologia: Del llatí postergāre, segle XIX.

Verb

postergar trans.

1. Deixar una cosa per fer-la més endavant en benefici d’altres considerades prioritàries.

Sinònims

• diferir, ajornar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	postergar			haver postergat
gerundi	postergant			havent postergat
participi	postergat, postergada, postergats, postergades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	postergo	postergues	posterga	posterguem	postergueu	posterguen
	postergue						val
	postergui						sept
	posterg			postergam	postergau		bal
imperfet	postergava	postergaves	postergava	postergàvem	postergàveu	postergaven
passat simple	posterguí	postergares	postergà	postergàrem	postergàreu	postergaren
futur	postergaré	postergaràs	postergarà	postergarem	postergareu	postergaran
condicional	postergaria	postergaries	postergaria	postergaríem	postergaríeu	postergarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	postergui	posterguis	postergui	posterguem	postergueu	posterguin
	postergue	postergues	postergue			posterguen	occ, bal
imperfet	postergués	posterguessis	postergués	posterguéssim	posterguéssiu	posterguessin
		posterguesses		posterguéssem	posterguésseu	posterguessen
	postergàs	postergassis	postergàs	postergàssim	postergàssiu	postergassin	bal
		postergasses		postergàssem	postergàsseu	postergassen	val, bal (1)
	postergara	postergares	postergara	postergàrem	postergàreu	postergaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	posterga	postergui	posterguem	postergueu	posterguin
	–				postergau		bal
	–		postergue			posterguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... postergat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... postergar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... postergat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... postergat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... postergat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... postergat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... postergar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... postergat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... postergat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... postergat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: postergo, posterga, posterguem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: postpone ^(en)
• Castellà: postergar ^(es)
• Portuguès: postergar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: pos·ter·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot