pranzo

Potser volíeu: pranzò

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpran.d͡zo/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí prandium

Nom

pranzo m. ‎(plural pranzi)

1. dinar, àpat principal del dia

Derivats

• pranzare

Verb

pranzo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de pranzare

Miscel·lània

• Síl·labes: pràn·zo (2)
• Heterograma de 6 lletres (anoprz)