pressentir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /pɾə.sənˈti/
Occidental: nord-occidental /pɾe.senˈti/
valencià /pɾe.senˈtiɾ/, /pɾe.senˈti/

Verb

pressentir trans.

  1. Tenir, una persona, la sensació que ha de passar una cosa sense tenir proves reals que ho confirmin.
    «Tal vegada l'Apel·les Mestres ja pressentia, llavors, l'assistència que un dia hauria de prestar-li, gràcies a una sincera i mútua amistat que havia de durar quaranta anys.» (Francesc Torres i Lloret, Apel-les, sóc aquí, 1966)

Conjugació

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: pres·sen·tir (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads