prima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɾi.mə/, occidental /ˈpɾi.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: [1] Del llatí prima ‎(«primera»).
• Etimologia: [2] Del francès prime, de l'anglès premium, del llatí praemium ‎(«premi»).

Nom

prima f. ‎(plural primes)

1. (històric) Primera de les quatre parts del dia romà, des de la sortida del sol fins a la terça a mig matí, entre les 6 i 9 hores en l’equinocci.

Traduccions

Primera hora del dia

• Anglès: prime ^(en)
• Castellà: prima ^(es) f.
• Francès: prime ^(fr) f.
• Italià: prima ^(it) f.

Nom

prima f. ‎(plural primes)

1. Import que paga l’assegurat per un contracte d’assegurança.
2. Incentiu pecuniari que s’ofereix per a assolir un determinat objectiu, uns resultats, uns serveis prestats, unes activitats estratègiques.

Traduccions

Import d’una assegurança

• Anglès: premium ^(en)
• Castellà: prima ^(es) f.
• Francès: prime ^(fr) f.
• Italià: premio ^(it) m.

Incentiu pecuniari

• Anglès: bonus ^(en)
• Castellà: prima ^(es) f.
• Francès: prime ^(fr) f.
• Italià: premio ^(it) m.

Falsos amics

• Castellà: prima ‎(«cosina»)

Adjectiu

prima f. ‎(plural primes)

1. Forma femenina de prim.

Miscel·lània

• Síl·labes: pri·ma (2)
• Anagrames: ampri, amprí, aprim, parim, rampí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾi.ma/
• Rimes: -ima

Nom

prima f. ‎(plural primas)

1. forma femenina de primo ‎(«cosina»)

Falsos amics

• Català: prima ‎(«delgada»)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈpriː.ma/

Nom

prima f. ‎(plural prime)

1. forma femenina de primo ‎(«primera»)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpriː.ma/, /ˈpriː.maː/

Adjectiu

prīma

1. nominatiu femení singular de prīmus
2. nominatiu neutre plural de prīmus
3. vocatiu femení singular de prīmus
4. vocatiu neutre plural de prīmus
5. acusatiu neutre plural de prīmus

prīmā

1. ablatiu femení singular de prīmus