priorat

Potser volíeu: Priorat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pɾi.uˈɾat/
	balear /pɾi.oˈɾat/, /pɾi.uˈɾat/
Occidental:	/pɾi.oˈɾat/

• Rimes: -at

Nom

priorat m. ‎(plural priorats)

1. Dignitat, tasca i ofici de prior o priora, o el temps que aquest dura.
2. Districte en què té jurisdicció el prior.
3. En l'orde de Sant Benet, el monestir dependent d'altre principal, l'abat del qual li posa prior.
4. (enologia) Vi elaborat al Priorat.

Traduccions

Dignitat de prior

• Anglès: priory ^(en)
• Castellà: priorato ^(es), priorazgo ^(es)
• Francès: priorat ^(fr) m.
• Gallec: priorado ^(gl) m.
• Italià: prioria ^(it) f.
• Llatí: prioratus ^(la)
• Portuguès: priorado ^(pt) m.

Districte d'un prior

• Alemany: Priorat ^(de) n.
• Anglès: priory ^(en)
• Castellà: priorato ^(es), priorazgo ^(es)
• Eslovac: priorstvo ^(sk) n.
• Francès: prieuré ^(fr) m.
• Gallec: priorado ^(gl) m.
• Italià: prioria ^(it) f.
• Llatí: prioratus ^(la)
• Polonès: klasztor ^(pl) m.
• Portuguès: priorado ^(pt) m.

Monestir depenent, en l'orde de Sant Benet

• Castellà: priorato ^(es)
• Llatí: minus cænobium ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pri·o·rat (3)
• Anagrama: arropit

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot