puniren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /puˈni.ɾən/, occidental /puˈni.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

puniren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de punir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb punir.

Variants

• [1] punigueren
• [2] puniguessen, punigueren, punissin, punissen

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ni·ren (3)