punir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/puˈni/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /puˈni/
	valencià /puˈniɾ/, /puˈni/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: puní
• Etimologia: Del llatí punīre, de poena ‎(«pena»), segle XIII.

Verb

punir trans.

1. Sancionar una falta amb una pena.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	punir			haver punit
gerundi	punint			havent punit
participi	punit, punida, punits, punides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puneixo	puneixes	puneix	punim	puniu	puneixen
	punesc						bal
	puneixi						sept
	punisc	punixes	punix			punixen	occ
	punixo						n-occ
imperfet	punia	punies	punia	puníem	puníeu	punien
passat simple	puní	punires	puní	punírem	puníreu	puniren
futur	puniré	puniràs	punirà	punirem	punireu	puniran
condicional	puniria	puniries	puniria	puniríem	puniríeu	punirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puneixi	puneixis	puneixi	punim	puniu	puneixin
	punisca	punisques	punisca			punisquen	occ
	punesqui	punesquis	punesqui	puniguem	punigueu	punesquin	bal
imperfet	punís	punissis	punís	puníssim	puníssiu	punissin
		punisses		puníssem	punísseu	punissen
	punira	punires	punira	punírem	puníreu	puniren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	puneix	puneixi	punim	puniu	puneixin
	–		punesqui	puniguem		punesquin	bal
	–	punix	punisca			punisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	puneix						bal, alg
imperfet	puniva	punives	puniva	punívem	puníveu	puniven	n-occ, alg
	punigueva	punigueves	punigueva	puniguévem	puniguéveu	punigueven	n-occ
passat simple	punigué	punigueres	punigué	puniguérem	puniguéreu	punigueren	bal
condicional	puniriva	punirives	puniriva	punirívem	puniríveu	puniriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	punixa	punixes	punixa	punisquem	punisqueu	punixen	n-occ
		punixos	punixo				n-occ
	punesca	punesques	punesca			punesquen	bal
imperfet	punigués	puniguesses	punigués	puniguéssem	puniguésseu	puniguessen
	punissi		punissi				sept, alg
	puniguera	punigueres	puniguera	puniguérem	puniguéreu	punigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... punit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... punir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... punit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... punit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... punit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... punit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... punir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... punit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... punit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... punit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: puneixo, puneix, punim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: punish ^(en)
• Castellà: punir ^(es)
• Francès: punir ^(fr)
• Gallec: punir ^(gl)
• Italià: punire ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·nir (2)
• Anagrama: urpin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot