puniva

Català

Verb

puniva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de punir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de punir.

Variants

• [1] punigueva, punia
• [2] punigueva, punia

Miscel·lània

• Síl·labes: pu·ni·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (ainpuv)