ragim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəˈʒim/
Occidental:	nord-occidental /raˈʒim/, valencià /raˈd͡ʒim/

• Rimes: -im
• Etimologia: De raig i la desinència -im, segle XXI.

Nom

ragim m. ‎(plural ragims)

1. (familiar) Forma diminutiva de raig.

   «A la taula, que ja no tenia potes, primes com fils de tan refregades, l’esmorzar de la mare. El va mirar amb fàstic: una ceba, partida, amb quatre grans de sal i un ragim de vinagre, i una arengada que empudeïa la cuina. Un rosegó de pa. I mig got de vi, d’aquell aspre.» (Isabel Clara-Simó, Júlia, pàg. 16, 2003)

Variants

• raigim

Sinònims

• rajol, raget, rajolí, rajolinet, rajolinoi, rajolinetxo, rajolinel·lo, rajolineu

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·gim (2)
• Anagrames: agrim, giram, migra, migrà, rigam