-im

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈim/
• Etimologia: Nominal: del llatí -imen.
• Etimologia: Verbal: del llatí -īmus, desinència del present actiu d’indicatiu de la quarta conjugació (dormiō → dormīmus).

Sufix

-im m. ‎(nominal)

1. Aplicat a un nom, indica cosa fina, menuda.

   pluja → plugim, crosta → crostim

2. Aplicat a un verb, indica acció fina, menuda.

   socarrar → socarrim

Relacionats

• (diminutiu): -ell, -et, -ol

Derivats

Mots en català amb sufix -im

Desinència

-im ‎(verbal, 3a conjugació)

1. Primera persona plural (nosaltres) del present d'indicatiu de -ir.

   servir → servim, dormir → dormim

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC