raro

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈra.ɾu/
	balear /ˈra.ɾo/, /ˈra.ɾu/
Occidental:	/ˈra.ɾo/

• Etimologia: Del castellà raro, del llatí rarus, segle XVI.

Adjectiu

raro m. ‎(femení rara, plural masculí raros, plural femení rares)

1. (castellanisme) rar
2. (castellanisme) estrany

Compostos i expressions

• bitxo raro (castellanisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·ro (2)
• Anagrames: Arró, orar ^(revers), raor

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre raro

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈra.ɾo/
• Rimes: -aɾo
• Etimologia: Del llatí rarus, segle XV.

Adjectiu

raro m. ‎(femení rara, plural masculí raros, plural femení raras)

1. rar
2. estrany

Descendents

• Català: raro (castellanisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·ro (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre raro