rasca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈras.kə/, occidental /ˈras.ka/
• Rimes: -aska
• Etimologia: De rascar.

Nom

rasca f. ‎(plural rasques)

1. Eina de picapedrer que serveix per allisar.
2. (col·loquial) gelor

   «I et deixo aquí sobre un cobrellit perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.» (Els Amics de les Arts, Jean-Luc)

3. (felanitxer) rebentat

Traduccions

Eina

• Castellà: rascador ^(es)

Verb

rasca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de rascar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb rascar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ras·ca (2)
• Anagrames: arcàs, casar, sacar, sacra

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, Optimot, ésAdir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈras.ka/, meridional /ˈrah.ka/

Americà: alt /ˈras.k(a)/, baix /ˈrah.ka/

• Rimes: -aska
• Etimologia: De rascar.

Nom

rasca f. ‎(plural rascas)

1. (col·loquial) gelor
2. (col·loquial, Veneçuela) borratxera, embriaguesa

Sinònims

• [1] frío
• [2] borrachera, embriaguez, pedo

Verb

rasca

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb rascar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb rascar

Variants

• [2]: (voseo) rascá

Miscel·lània

• Síl·labes: ras·ca (2)
• Anagrames: arcas, arcás, áscar, caras, casar, crasa, sacar, sacra

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rasca