rebote

Potser volíeu: reboté

Català

Verb

rebote

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rebotar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebotar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebotar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebotar.

Variants

• [1] reboto, reboti, rebot
• [2] reboti
• [3] reboti
• [4] reboti

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bo·te (3)
• Anagrama: boteré

Anglès

Nom

rebote

1. (pilota) rebot, paret de rebot

Sinònims

• back wall

Vegeu també

• rebote. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \reˈβo.te\

Americà: alt /reˈbo.t(e)/, baix \reˈβo.te\

• Rimes: -ote

Nom

rebote m. ‎(plural rebotes)

1. rebot
2. (pilota) paret de rebot

Sinònims

• pared de rebote, pared trasera

Interjecció

¡rebote!

1. (pilota basca) rebot

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bo·te (3)

Vegeu també

• rebote. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].