rebotes

Potser volíeu: rebotés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈβo.təs/, occidental /reˈbo.tes/
• Rimes: -otes

Verb

rebotes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de rebotar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb rebotre/rebotar.

Variants

• [2] rebotis

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bo·tes (3)
• Anagrames: boteres, obertes, obretes

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \reˈβo.tes\, meridional \reˈβo.teh\

Americà: alt /reˈbo.t(e)s/, baix \reˈβo.teh\, austral \reˈβo.tes\

• Rimes: -otes

Nom

rebotes m. pl.

1. forma plural de rebote