rebrote

Català

Verb

rebrote

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rebrotar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rebrotar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rebrotar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rebrotar.

Variants

• [1] rebroto, rebroti, rebrot
• [2] rebroti
• [3] rebroti
• [4] rebroti

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bro·te (3)
• Anagrames: rebotre, rebotré