rebotre

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: rebotré

Català

  • Pronúncia(i): oriental /rəˈβo.tɾə/, occidental /reˈbo.tɾe/
  • Etimologia: Del prefix re- i botre, segle XX.

Verb

rebotre intr., trans.

  1. (intransitiu) Tornar a botre contra una altra cosa.
    «El Policia tercer l'empeny endavant i, durant una estona, la Núria va rebotent de l'un a l'altre com una pilota.» (Manuel de Pedrolo, Aquesta nit tanquem, 1978)
  2. (transitiu) Llançar una cosa que va a botre contra una altra.
    «Una frenada del cotxe el reboté contra el vidre.» (Mercè Rodoreda, Mirall trencat, 1974)

Conjugació

Segona conjugació regular
Més informació Formes no personals, Notes ...
Formes compostes i perifràstiques
Més informació indicatiu, jo ...

Paradigmes de flexió: reboto, rebot, rebotem
Vocal rizotònica: /o/

Variants

Derivats

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·bo·tre (3)
  • Anagrama: rebrote

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads