recapacitar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /rə.kə.pə.siˈta/ Occidental: nord-occidental /re.ka.pa.siˈta/ valencià /re.ka.pa.siˈtaɾ/, /re.ka.pa.siˈta/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: recapacità
- Etimologia: Del castellà recapacitar, segle XIX.
Verb
recapacitar intr., trans.
- (castellanisme) reflexionar, pensar-s'hi
- «Allavors vaig despertarme horroritzat de mi mateix y ab la clarividencia del alucinat vaig comensar a recapacitar sobre les peripecies d'aquella jornada luctuosa.» (Marià Vayreda, La punyalada, pàg. 222, Ilustració Catalana, Barcelona, 1904)
- (castellanisme) repensar-s'hi
- «Pronte cregué endevinar Carmeleta lo que passava a l’ànima de Nelet, i estigué fins a punt d’explicar-li on estava a les primeres hores de la nit; pero recapacitant que la revelació constituiria atre dolor i que ella faria estèril el nou sacrifici que s’havia proposat, es sentí dèbil i tornà del seu acord.» (Eduard Martínez Ferrando, El milacre de Santa Llúcia, pàg. 9, 1930)
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: recapacito, recapacita, recapacitem
Derivats
- recapacitació (castellanisme)
Traduccions
Traduccions
- Castellà: recapacitar (es)
Miscel·lània
- Síl·labes: re·ca·pa·ci·tar (5)
Vegeu també
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /re.ka.pa.θiˈtaɾ/
- Americà: alt /re.ka.pa.s(i)ˈtaɾ/, baix /re.ka.pa.siˈtaɾ/
Verb
recapacitar intr., trans. (present recapacito, passat recapacité, futur recapacitaré)
Derivats
- recapacitación
Descendents
- Català: recapacitar
Conjugació
Primera conjugació regular
Miscel·lània
- Síl·labes: re·ca·pa·ci·tar (5)
Vegeu també
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre recapacitar
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads