reconciliar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central /rə.kun.si.ɫiˈa/ balear /rə.kon.si.ɫiˈa/, /rə.kun.si.ɫiˈa/ Occidental: nord-occidental /re.kon.si.ɫiˈa/ valencià /re.kon.si.ɫiˈaɾ/, /re.kon.si.ɫiˈa/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: reconcilià
- Etimologia: Del llatí reconciliare, segle XIII.
Verb
reconciliar trans., pron. (pronominal reconciliar-se)
- Tornar a una relació de benentès després d'haver-hi dificultats.
- «Valeri Màxim... derrota novament els sabins coaligats amb els volscos i treballà per reconciliar amb el Senat el poble que s'havia retirat a l'Aventí.» (Plutarc, Vides paral·leles: volum XIV, Agesilau i Pompeu, Fundació Bernat Metge, p.135)
- «En conseqüència, sogre i gendre es van reconciliar al pacte de Sòria del 1256.» (Ernest Belenguer, Jaume I i el seu regnat, 2010)
Conjugació
Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: reconcilio, reconcilia, reconciliem
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: re·con·ci·li·ar (5)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads