record

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: rècord, récord

Català

  • Pronúncia(i): oriental /rəˈkɔrt/, occidental /reˈkɔɾt/
  • Rimes: -ɔɾt
  • Etimologia: De recordar amb desinència zero, segle XIV.

Nom

record m. (plural records)

  1. Procés de portar a la memòria la representació d'una experiència o aprenentatge previs, mitjançant imatges o paraules.

Traduccions

Verb

record

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de recordar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·cord (2)
  • Anagrama: corder

Vegeu també

Remove ads

Català antic

Verb

record

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de recordar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de recordar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de recordar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de recordar

Anglès

  • Pronúncia: /ˈɹɛ.kɔːd/, /ˈɹɛ.kɚd/ àudio (EUA), noun 
  • Etimologia: Del francès antic record, derivat del verb recorder

Adjectiu

record

  1. rècord

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads