recta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈrɛk.tə/
Occidental:	nord-occidental /ˈrɛk.ta/
	valencià /ˈrɛk.ta/, /ˈrɛk.tɛ/

• Rimes: -ɛkta
• Homòfon: recte ‎(oriental)

Nom

recta f. ‎(plural rectes)

1. Successió de punts en un mateix pla.
2. (beisbol) Llançament precís i potent en què la pilota descriu una trajectòria gairebé plana a gran velocitat.

Antònims

• corba
• revolt

Traduccions

Successió de punts en un mateix pla

• Castellà: recta ^(es)
• Francès: droite ^(fr)

Beisbol: llançament de trajectòria plana

• Anglès: fastball ^(en)
• Castellà: recta ^(es)
• Francès: balle rapide ^(fr)

Adjectiu

recta f. ‎(plural rectes)

1. Forma femenina de recte.

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·ta (2)
• Anagrames: atrec, carté, certa, creat, creta, Creta, recat, trace

Anglès

Nom

recta

1. forma plural de rectum

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈrek.ta/

Americà: alt /ˈrek.t(a)/, baix /ˈrek.ta/

• Rimes: -ekta

Nom

recta f. ‎(plural rectas)

1. recta

Adjectiu

recta f. ‎(plural rectas)

1. forma femenina de recto

Miscel·lània

• Síl·labes: rec·ta (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈreːk.ta/, /ˈrɛk.ta/

Adjectiu

rēcta

1. nominatiu femení singular de rēctus
2. nominatiu neutre plural de rēctus
3. vocatiu femení singular de rēctus
4. vocatiu neutre plural de rēctus
5. acusatiu neutre plural de rēctus

rēctā

1. ablatiu femení singular de rēctus

Nom

recta

1. nominatiu plural de rectum
2. vocatiu plural de rectum
3. acusatiu plural de rectum