refresco

Potser volíeu: refrescó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /rəˈfɾes.ku/, nord-occidental /reˈfɾes.ko/

Verb

refresco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de refrescar.

Variants

• refresque, refresc

Miscel·lània

• Síl·labes: re·fres·co (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /reˈfɾes.ko/, meridional /reˈfɾeh.ko/

Americà: alt /reˈfɾes.k(o)/, baix /reˈfɾeh.ko/

• Rimes: -esko
• Etimologia: De refrescar.

Nom

refresco m. ‎(plural refrescos)

1. refresc

Verb

refresco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb refrescar

Miscel·lània

• Síl·labes: re·fres·co (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre refresco