rellogares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.ʎuˈɣa.ɾəs/
	balear /rə.ʎoˈɣa.ɾəs/, /rə.ʎuˈɣa.ɾəs/
Occidental:	/re.ʎoˈɣa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

rellogares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de rellogar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb rellogar.

Variants

• [2] rellogueguesses, relloguessis, relloguesses, rellogassis, rellogasses

Miscel·lània

• Síl·labes: re·llo·ga·res (4)
• Anagrama: rellogar-se