rellogar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rə.ʎuˈɣa/
	balear /rə.ʎoˈɣa/, /rə.ʎuˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /re.ʎoˈɣa/
	valencià /re.ʎoˈɣaɾ/, /re.ʎoˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: rellogà
• Etimologia: Del prefix re- i llogar, segle XV.

Verb

rellogar trans., pron. ‎(pronominal rellogar-se)

1. Sinònim de sotsarrendar.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	rellogar			haver rellogat
gerundi	rellogant			havent rellogat
participi	rellogat, rellogada, rellogats, rellogades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rellogo	rellogues	relloga	relloguem	rellogueu	relloguen
	rellogue						val
	rellogui						sept
	rellog			rellogam	rellogau		bal
imperfet	rellogava	rellogaves	rellogava	rellogàvem	rellogàveu	rellogaven
passat simple	relloguí	rellogares	rellogà	rellogàrem	rellogàreu	rellogaren
futur	rellogaré	rellogaràs	rellogarà	rellogarem	rellogareu	rellogaran
condicional	rellogaria	rellogaries	rellogaria	rellogaríem	rellogaríeu	rellogarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rellogui	relloguis	rellogui	relloguem	rellogueu	relloguin
	rellogue	rellogues	rellogue			relloguen	occ, bal
imperfet	rellogués	relloguessis	rellogués	relloguéssim	relloguéssiu	relloguessin
		relloguesses		relloguéssem	relloguésseu	relloguessen
	rellogàs	rellogassis	rellogàs	rellogàssim	rellogàssiu	rellogassin	bal
		rellogasses		rellogàssem	rellogàsseu	rellogassen	val, bal (1)
	rellogara	rellogares	rellogara	rellogàrem	rellogàreu	rellogaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	relloga	rellogui	relloguem	rellogueu	relloguin
	–				rellogau		bal
	–		rellogue			relloguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				rellogàvom	rellogavo		centr, n-occ
	rellogavi						sept
	rellogaia	rellogaies	rellogaia	rellogàiem	rellogàieu	rellogaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	rellogo	rellogos	rellogo	rellogueguem	relloguegueu		n-occ
imperfet	relloguessi						sept
	relloguessa						centr, n-occ
	rellogueguessa	rellogueguesses	relloguegués	rellogueguéssom	rellogueguéssou	rellogueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... rellogat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... rellogar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... rellogat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... rellogat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... rellogat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... rellogat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... rellogar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... rellogat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... rellogat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... rellogat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: rellogo, relloga, relloguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Miscel·lània

• Síl·labes: re·llo·gar (3)
• Anagrama: grollera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot