rellogue

Català

Verb

rellogue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de rellogar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb rellogar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb rellogar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb rellogar.

Variants

• [1] rellogo, rellogui, rellog
• [2] rellogui, rellogo
• [3] rellogui, rellogo
• [4] rellogui

Miscel·lània

• Síl·labes: re·llo·gue (3)
• Anagrama: lloregeu