remo

Potser volíeu: remó

Català

Nom

remo m. ‎(plural remos)

1. (arcaisme) Forma alternativa de rèmol.

Verb

remo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de remar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb remar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb remar.

Variants

• [1] reme, remi, rem
• [2,3] remi, reme

Miscel·lània

• Síl·labes: re·mo (2)
• Anagrames: mero, more, morè, moré, Moré, orem

Vegeu també

• remo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈre.mo/
• Rimes: -emo
• Etimologia: Del llatí remus.

Nom

remo m. ‎(plural remos)

1. rem

Derivats

• remar

Verb

remo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb remar

Miscel·lània

• Síl·labes: re·mo (2)
• Anagrames: mero, meró, moer, more, moré

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre remo