remar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rəˈma/
Occidental:	nord-occidental /reˈma/
	valencià /reˈmaɾ/, /reˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: ramar, ramà, remà
• Etimologia: De rem, segle XIII.

Verb

remar intr.

1. Moure els rems d'un bot perquè avanci sobre l'aigua.

   «Primer remava jo però després ho va voler fer ella. A cada cop de rem, m'omplia d'esquitxos, però la barca no es movia.» (Francesc Puigdollers Colàs, Un adolescent a la guerra Civil Espanyola, Cultivalibros, 2009, pàgina 113)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	remar			haver remat
gerundi	remant			havent remat
participi	remat, remada, remats, remades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	remo	remes	rema	remem	remeu	remen
	reme						val
	remi						sept
	rem			remam	remau		bal
imperfet	remava	remaves	remava	remàvem	remàveu	remaven
passat simple	remí	remares	remà	remàrem	remàreu	remaren
futur	remaré	remaràs	remarà	remarem	remareu	remaran
condicional	remaria	remaries	remaria	remaríem	remaríeu	remarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	remi	remis	remi	remem	remeu	remin
	reme	remes	reme			remen	occ, bal
imperfet	remés	remessis	remés	reméssim	reméssiu	remessin
		remesses		reméssem	remésseu	remessen
	remàs	remassis	remàs	remàssim	remàssiu	remassin	bal
		remasses		remàssem	remàsseu	remassen	val, bal (1)
	remara	remares	remara	remàrem	remàreu	remaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	rema	remi	remem	remeu	remin
	–				remau		bal
	–		reme			remen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				remàvom	remavo		centr, n-occ
	remavi						sept
	remaia	remaies	remaia	remàiem	remàieu	remaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	remo	remos	remo	remeguem	remegueu		n-occ
imperfet	remessi						sept
	remessa						centr, n-occ
	remeguessa	remeguesses	remegués	remeguéssom	remeguéssou	remeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... remat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... remar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... remat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... remat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... remat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... remat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... remar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... remat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... remat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... remat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: remo, rema, remem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Alemany: rudern ^(de)
• Anglès: row ^(en)
• Castellà: remar ^(es)
• Francès: ramer ^(fr)
• Italià: remare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·mar (2)
• Anagrames: armer, ermar, erram, marre

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB