renoc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈnɔk/, occidental /reˈnɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del català antic rana, segle XIV.

Adjectiu

renoc m. ‎(femení renoca, plural masculí renocs, plural femení renoques)

1. Que no s'està desenvolupant correctament.
2. Fadrí d’edat madura.

Variants

• (no desenvolupat) renocat, renyoc
• (fadrí) conco

Traduccions

No desenvolupat

• Castellà: enclenque ^(es)

 conco — vegeu conco

Nom

renoc m. ‎(plural renocs)

1. Cosa inútil.
2. caganiu
3. capgròs
4. (valencià) gripau

Miscel·lània

• Síl·labes: re·noc (2)
• Anagrames: cerno, conre, enroc, rònec

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB