cerno

Català

Verb

cerno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cerndre.

Variants

• cern, cerni

Miscel·lània

• Síl·labes: cer·no (2)
• Anagrames: conre, enroc, renoc, rònec

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛr.noː/
• Etimologia: Del protoitàlic *krinō, derivat del protoindoeuropeu *krey-.

Verb

cernō ‎(1a present^?), cernis ‎(2a present), cernere ‎(infinitiu), crēvī ‎(perfet), crētum ‎(supí)

1. separar, jo separo

   Farinam cribro cernere.

   Tamisar la farina.

2. distingir

   Amicus certus in re incerta cernitur.

   Un amic veritable només es pot distingir quan s'està en una situació incerta.

   Ex hoc loco Pompeianum non cerno.

   Des d'aquest lloc no puc distingir la ciutat de Pompeia.

3. decidir

   Rectum est quod postulas: jurati cernant.

   El que proposes és just: que el jurat decideixi.

4. heretar, assumir el que correspon en herència,

   Falsam hereditatem alienae gloriae cernere.

   Falsa herència és assumir la glòria dels altres.

Derivats

certus concernō crētiō crētus crībrum crīmen dēcernō

discernō excernō incernō sēcernō succernō supercernō