repente

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /reˈpen.te/, meridional \reˈpeŋ.te\

Americà: alt /reˈpen.t(e)/, baix \reˈpeŋ.te\, austral /reˈpen.te/

• Rimes: -ente
• Etimologia: Del llatí repente.

Nom

repente m. ‎(plural repentes)

1. impuls, atac, rampell

   «Tuvo que ser un repente —intervino Juanín—, un ataque de depresión, o de locura.» (José María Guelbenzu, Un asesinato piadoso, 2010)

   Devia ser un impuls -digué Juanín- un atac de depressió o de bogeria.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·pen·te (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /rɛˈpɛn.tɛ/
• Etimologia: Derivat de repēns.

Adverbi

repente

1. sobtadament

Sinònims

• subito