resares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈza.ɾəs/, occidental /reˈza.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

resares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de resar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb resar.

Variants

• [2] reseguesses, resessis, resesses, resassis, resasses

Miscel·lània

• Síl·labes: re·sa·res (3)
• Anagrames: erressa, rareses