resava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈza.βə/, balear /rəˈza.və/
Occidental:	nord-occidental /reˈza.βa/
	valencià /reˈza.va/, /reˈza.βa/

• Rimes: -ava

Verb

resava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de resar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de resar.

Variants

• [1] resavi, resaia
• [2] resaia

Miscel·lània

• Síl·labes: re·sa·va (3)
• Anagrames: avares, avarés, àvares, avesar, esvara, esvarà, vesara, vesarà