retaule

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəˈtaw.ɫə/, occidental /reˈtaw.ɫe/
• Etimologia: Contracció de rere taula, segle XIV.

Nom

retaule m. ‎(plural retaules)

1. Obra pictòrica sobre tema cristià, generalment de fusta, que s'acostuma a situar a la paret principal de l'altar d'una església.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: altarpiece ^(en)
• Castellà: retablo ^(es)
• Francès: reredos ^(fr)
• Italià: pala d'altare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·tau·le (3)
• Anagrames: alerteu, altereu, telareu, telàreu, teularé

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB