retiva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /reˈti.βɛ/, /reˈti.βe/

Verb

retiva

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de retre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] retia.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de retre.

   Forma dialectal d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] retia.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·ti·va (3)
• Heterograma de 6 lletres (aeirtv)
• Anagrames: atreví, evitar, veirat