revolta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /rəˈβɔɫ.tə/, balear /rəˈvɔɫ.tə/
Occidental:	nord-occidental /reˈβɔɫ.ta/
	valencià /reˈvɔɫ.ta/, /reˈβɔɫ.tɔ/

• Rimes: -ɔlta
• Etimologia: De revoldre, segle XV.

Nom

revolta f. ‎(plural revoltes)

1. Alçament, acció de revoltar-se.
2. Revolt
3. (valencià, tortosí) tombarella

Traduccions

Alçament

• Anglès: revolt ^(en)
• Castellà: revuelta ^(es)
• Francès: révolte ^(fr)

Adjectiu

revolta f. ‎(plural revoltes)

1. Forma femenina de revolt.

Miscel·lània

• Síl·labes: re·vol·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (aelortv)
• Anagrames: verolat, voltaré, voltera

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB