voltera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buɫˈte.ɾə/
	balear /voɫˈte.ɾə/, /vuɫˈte.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /boɫˈte.ɾa/
	valencià /voɫˈte.ɾa/, /boɫˈte.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De voltar i el sufix -era.

Nom

voltera f. ‎(plural volteres)

1. marrada
2. (Aragó) tombarella

Miscel·lània

• Síl·labes: vol·te·ra (3)
• Heterograma de 7 lletres (aelortv)
• Anagrames: revolta, verolat, voltaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB