reyes

Català antic

Verb

reyes

1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de riure

Variants

• rehies

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈre.ʝes/, meridional /ˈre.ʝeh/

Americà: alt /ˈre.ʝ(e)s/, baix /ˈre.ʝeh/, austral \ˈre.ʒes\

• Rimes: -eʝes

Nom

reyes m. pl.

1. forma plural de rey ‎(«reis»)