rico

Català

Verb

rico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ricar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·co (2)
• Anagrama: crio

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈri.ko/

Americà: alt /ˈri.k(o)/, baix /ˈri.ko/

• Rimes: -iko
• Etimologia: Del gòtic, procedent del protogermànic *rīkijaz ‎(«reial, poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs ‎(«rei, governant»).

Adjectiu

rico m. ‎(femení rica, plural masculí ricos, plural femení ricas)

1. ric
2. gustós, bo

   Esta sopa está muy rica, con fundamento.

   Aquesta sopa està molt gustosa, amb substància.

Antònims

• pobre

Miscel·lània

• Síl·labes: ri·co (2)

Portuguès

• Pronúncia: /ˈʁi.ku/
• Etimologia: Del gòtic, procedent del protogermànic *rīkijaz («reial, poderós»), del protoindoeuropeu *h₃rḗǵs («rei, governant)».

Adjectiu

rico m. ‎(femení rica, plural masculí ricos, plural femení ricas)

1. ric, adinerat

   Ele é muito rico, mas não é muito feliz.—«Ell és molt ric, però no gaire feliç!»

2. ric, abundant

   O palácio era famoso pela sua rica decoração.—«El palau era famós per la seva rica decoració.»

3. gustós, bo

   Mas que rica sobremesa!—«Quines postres més bones!»

Antònims

• pobre