rien

Potser volíeu: ríen

Català antic

Verb

rien

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del present d'indicatiu de riure

Variants

• riuen

Francès

• Pronúncia: /ʁjɛ̃/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí rem, acusatiu de rēs ‎(«cosa»). Cognat del català res.

Pronom

rien

1. res

Nom

rien m. ‎(plural riens)

1. no-res
2. (pilota valenciana, tennis, bàdminton) zero

Sinònims

• zéro